A partir del 1918 s’inicià el procés de regulació obligatòria de les assegurances laborals als diferents camps d’activitat. El 1963 fou reorganitzat el règim de seguretat social i hom en donà l’exclusivitat d’actuació a l’INP, la qual cosa significà el traspàs de la gestió privada de les assegurances d’accidents laborals, malaltia, etc, a les mutualitats laborals, creades el 1941. Arribà a comprendre vuit modalitats d’assegurances obligatòries i sis de voluntàries. El 1978, poc després de la creació del ministeri de sanitat i seguretat social, fou substituït per l'Instituto Nacional de la Salud (INSALUD), l'Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSERSO) i l'Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), entitats creades amb vista a resoldre el desgavell administratiu de la seguretat social espanyola.