Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra: membres de la Unió Socialista de Catalunya (Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans), republicans radicals (Aragay, Cardó), republicans (Companys, Samblancat, Rovira i Virgili), sindicalistes (Barrera, Trilles, Peiró), obreristes (Viadiu, Botella) i membres d’Acció Catalana (Soldevila, Nicolau d’Olwer). Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol.