Aquest operador ofereix cobertura global del planeta i dos tipus de servei, bàsicament veu/dades i vídeo. Els seus usuaris són els grans operadors de telecomunicacions i radiodifusió, però també les empreses comercials que han d’instal·lar llur pròpia xarxa VSAT. El seu sistema de satèl·lits comprèn les sèries V/V-A, VI, VII/VII-A, l’INTELSAT K, i la nova generació d’INTELSAT VIII/VIII-A. Dels vuit satèl·lits de la sèrie VII/VII-A, el primer dels quals fou llançat al 1993 i el darrer al juny del 1996, n'hi ha quatre de situats a la regió atlàntica, dos a l’oceà Índic i dos al Pacífic; tenen un temps de vida útil de 10 a 15 anys; cadascun consta de 26 transponedors de banda C i 10 de banda Ku, i ofereixen 18 000 circuits telefònics bidireccionals, tres canals de TV, i fins a 90 000 circuits telefònics, en el cas que utilitzin l’equip de multiplicació digital de circuits (DCME). Els valors corresponents per als VII-A són: 22 500, tres i 112 500, respectivament. La sèrie INTELSAT VIII, formada per quatre satèl·lits d’aquest tipus i dos del VIII-A, cada unitat d’aquesta sèrie es compon de 38 transponedors en banda C i 6 en banda Ku; el seu temps de vida és de 14 a 17 anys, i pot oferir 22 500 circuits telefònics, tres canals de TV i fins a 112 500 enllaços telefònics amb el sistema DCME. Els satèl·lits són construïts per un equip internacional d’empreses, dirigit per la Ford Aerospace, i són satel·litzats mitjançant el coet Ariane o la llançadora espacial. L’organització controla una sèrie de satèl·lits del mateix nom. Actualment es troben en funcionament set satèl·lits de la sèrie 9, cadascun dels quals amb més de 70 transponedors de banda C i 24 de banda Ku. El primer satèl·lit de la sèrie 10 fou llançat el 2003. La màxima popularitat dels satèl·lits INTELSAT es produí quan foren els encarregats de transmetre per televisió a tot el món l’arribada a la Lluna del coet Apollo.