i Primera Internacional | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Primera Internacional

Sumari de l’article

Sigla de l’Associació Internacional de TreballadorsAIT, SinònimAssociació Internacional de Treballadors
història hist i ciències polítiques polít
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a Londres el 1864 amb el nom d’Associació Internacional de Treballadors.

Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la col·lectivització dels mitjans de producció. Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general. Celebrà congressos a Ginebra (1866), Lausana (1867), Brussel·les (1868) i Basilea (1869). La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de l’Haia del 1872. Els partidaris de Marx celebraren nous congressos, a Ginebra (1873) i, el darrer, a Filadèlfia (1876). Els partidaris de Bakunin reconstruïren una altra Internacional a Saint-Imier (1872), que reuní el darrer congrés a Gant (1877).

La Primera Internacional a l'estat espanyol

A l’Estat espanyol, hom en conegué l’existència pel novembre del 1865 a través del setmanari de Barcelona “El Obrero”. Posteriorment, una lliga republicana de Barcelona (probablement la Legió Ibèrica) adreçà una salutació al congrés de Lausana (1867) i les societats obreres catalanes enviaren un delegat (Marçal Anglora) al de Brussel·les (1868). Després de la Revolució de Setembre del 1868, els contactes esdevingueren més estrets: un primer missatge del comitè ginebrí de l’AIT (octubre del 1868) fou seguit d’un bescanvi de manifests entre aquest i la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que hi afirmà un politicisme malgrat les recomanacions ginebrines. El viatge de Fanelli per Barcelona, Tarragona, Tortosa, València i Madrid (octubre del 1868 - febrer del 1869) permeté la constitució de grups internacionalistes a Madrid i Barcelona, i Farga i Pellicer i Gaspar Sentiñón assistiren després al congrés de Basilea (1869). “La Federación” fou la principal difusora dels principis i dels objectius de l’AIT (en especial publicà, per l’octubre del 1869, el manifest inaugural del 1864, escrit per Marx, i els estatuts). Finalment, el Primer Congrés Obrer Espanyol, celebrat a Barcelona pel juny del 1870, permeté la constitució de la Federació Regional Espanyola de l'AIT.

Col·laboració: 
HePF
Llegir més...