i Interpol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Interpol

ciències polítiques polít
Sigla amb què és coneguda l’Organització Internacional de Policia Criminal, amb seu a Lió (França).

La seva funció és combatre el crim i la delinqüència en qualsevol dels seus vessants (narcotràfic, terrorisme, crims contra la humanitat, tràfic de persones, frau fiscal, blanqueig, corrupció, falsificació, pertinença a organitzacions criminals, immigració il·legal, cibercrim, etc.), facilitant i potenciant la cooperació entre els cossos policials dels estats membres quan les activitats criminals o delictives i els seus agents superen els marcs legals i policials de cadascun i esdevenen transnacionals. L’òrgan suprem de presa de decisions és l’Assemblea General, formada per delegats de cadascun dels estats membres, que elegeix el secretari general per a un període de cinc anys i estableix les directrius que desenvolupa el Comitè Executiu i que aplica el Secretariat. Els estatuts de la Interpol declaren l’organització políticament neutral i exclouen la persecució d’activitats o persones per motius polítics, racials o religiosos (clàusula que es modificà el 1984 per tal de poder combatre el terrorisme). L’instrument principal de la Interpol és l’ordre d’arrest, duta a terme pels cossos de seguretat de cada estat membre.

La Interpol té el precedent en la Comissió Internacional de Policia Criminal (ICPC), fundada el 1923 amb seu a Viena, que funcionà fins l’annexió d’Àustria pel Tercer Reich (1938). Després de la Segona Guerra Mundial, el 1946 fou refundada i la seu es traslladà a París (fins el 1989, que passà a Lió). El 1949 obtingué el reconeixement de l’ONU, amb atribucions consultives, i el 1971 l’estatut d’organització intergovernamental. El 1956 canvià el nom per l’actual. El nombre de membres augmentà d’uns dinou estats (majoritàriament europeus) el 1946 a gairebé la totalitat d’estats del món des de la segona dècada del segle XXI. Des del 2001 coopera regularment amb l’Europol (el servei de cooperació policial de la Unió Europea) i des del 2009 té un representant oficial a la Unió Europea (Brussel·les). Des de l’inici dels anys noranta aplicà tècniques informàtiques per a la gestió i la cerca de les seves bases de dades, desenvolupaments que han tingut entre les fites principals la creació del Sistema d’Informació Criminal (ICIS) el 1998, els sistemes de comunicacions I-24/7 (2002), la xarxa MIND/FIND (2005) per a interceptar accions terroristes i l’Interpol Global Complex de Singapur (2015), destinat a combatre el cibercrim.

Data de revisió: 
2018-10-10
Llegir més...