Inicià la seva activitat amb El crimen del Expreso de Andalucía (1934). D’aleshores ençà dirigí prop d’un centenar de llargmetratges, entre els quals destaquen Brigada criminal (1950), El Judas (1952) —primer film estrenat en català a la postguerra— i Fuego en la sangre (1953). Una part important de la seva filmografia es basà en l’explotació de la denúncia social i la sexualitat: Secretaria para todo (1958), Aborto criminal (1973), Fraude matrimonial (1976), etc. La seva tècnica, derivada del cinema nord-americà dels anys trenta, ha caracteritzat fins a un cert punt un cinema comercial barceloní.