i Josep Irla i Bosch | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch
© Fundació Josep Irla
història hist i ciències polítiques polít
Polític.
Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 d’octubre de 1876 — Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958

Nascut en una família obrera de tendència republicana federal, creà una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República s'incorporà a ERC. Comissari de la Generalitat a Girona (1931) i diputat al parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià el nomenà conseller de Governació el 1933, càrrec que no va arribar a exercir mai per motius de salut, bé que desenvolupà tasques en altres conselleries.

President del Parlament de Catalunya (1938), pel gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat, des d'on el 1944 creà el Consell Assessor i al llarg de 1945-48 presidí el primer i únic govern de la Generalitat a l'exili. Aquests anys promogué, tot i una gran migradesa de recursos, l'ajut als exiliats, l'esforç pel manteniment de la llengua i cultura catalanes, els requeriments a l'ONU pel restabliment de la democràcia a Espanya i a Catalunya i els contactes amb els catalans d'Amèrica. Dimití com a President el 1954, deixant una imatge de polític honest, eficaç i ferm.

El 1981 les seves despulles foren traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.

L'any 2010 es publicà Memòries d'un president a l'exili , uns textos autobiogràfics inèdits escrits el 1956.

Llegir més...