El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort. El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana. Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II (1463), es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena (1468-69), i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat (1469). És autor d’una recopilació total dels pergamins i les escriptures del seu monestir, que extractà en els quatre volums titulats de Canalars, i en uns altres quatre manuals, on recollí els contractes i els documents de la prepositura major, la pieteria i l’almoineria.