Isarn I de Pallars

(?, ? — ?, 947/48)

Comte de Pallars (a 920-947/948), fill primogènit de Ramon I de Pallars-Ribagorça i de la comtessa Ginigents.

Probablement col·laborà amb el seu pare en el govern de Pallars des del principi del s X. Defensant aquesta terra, sembla, caigué presoner del senyor musulmà de Lleida, Llop ibn Muḥammad, el 904, i restà captiu a Tudela fins vers el 918, que l’alliberà el rei Sanç I de Pamplona. Vers el 920 heretà el comtat de Pallars, que governà conjuntament amb el seu germà Llop.