i Isop | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Isop

Grafia alternativa Esop, Grec Αἴσωπος
Grafia alternativa Esop, Grec Αἴσωπος
literatura lit
Fabulista grec.
Frígia, segle VI aC? — Frígia, segle VI aC?

Residí a Samos com a esclau. Popular a l’Atenes del segle V, esdevingué un personatge llegendari, com ho testimonia la Vida d’Isop del segle IV aC. Li han estat atribuïdes moltes faules (el primer recull, fet, sembla, per Demetri Faleri al segle IV, en conté unes quatre-centes, escrites en koiné —llengua comuna, general i de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori—), al·legories, usant figures d’animals, del gènere humà, amb una clara intenció moralitzant; influïren l’antiguitat tardana (a Roma foren refetes i vulgaritzades per Fedre) i els períodes medieval i renaixentista.

A part la versió llatina de Lorenzo Valla publicada a València cap al 1480 i reimpresa el 1495, la primera edició catalana de l'Isopet —que conté també faules isòpiques d’Avià, P. Alfonso, Poggio i altres autors— fou feta a Barcelona el 1550. Altres nombroses edicions, ampliades i sovint expurgades per qüestions de moral, seguiren, pràcticament sempre a Barcelona, durant els segles XVI, XVII i XVIII i, encara, el XIX. Traduccions modernes són les d’Antoni Bulbena i Tusell (1893) i Josep Alcoverro i Carós (1901-04). El 1908 Ramon Miquel i Planas el reedità a partir de les principals edicions del segle XVI.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...