i Arata Isozaki | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Arata Isozaki

arquitectura arquit
Arquitecte japonès.
Tòquio, 1933

Deixeble i col·laborador de Kenzo Tange, amb ell s’integrà en el grup que publicà Metabolism'60 , conjunt de propostes tendents a un nou plantejament de l’urbanisme. Moltes d’aquestes propostes foren aplicades al pla de desenvolupament de Tòquio, del qual són coautors. Des del 1964 és catedràtic d’enginyeria urbana a la Universitat de Tòquio. El 1970 començà a distanciar-se de Tange i a definir un llenguatge propi, que pot inscriure's dins l’arquitectura postmoderna. Entre les obres d’aquesta etapa es destaquen el Museu d’Art de Kitakyushyu (1972-74), el centre cívic de Tsukuba (1982) i la discoteca Palladium de Nova York (1983-84). És autor del projecte del Palau d’Esports Sant Jordi per als Jocs Olímpics de Barcelona (1985), al qual seguiren el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles (1981-86), el complex de la Torre de Mito (1986-90), a Ibaraki, i l’edifici Disney a Orlando, Florida (1987-91). Amb els projectes de les Torres de Fukoaka (1989) i del Palau de Congressos de Kitakyushyu (1985-86) es produeix un trànsit cap a una major sobrietat formal, característica de projectes com el pavelló de Youboh-Kan, a Tayama (1989-91), el Museu d’Art Contemporani de Nagi (1991-94) i els projectes del Museu Domus, a la Corunya (1991-95, en col·laboració) i el Palau d’Esports de Palafolls.

Llegir més...