i Ístria | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ístria

Península del NW de la península balcànica, a la mar Adriàtica, entre els golfs de Trieste al NW, de Venècia a l’W i de Kvarner a l’E, la major part de la qual pertany a Croàcia, excepte el N, que correspon a Eslovènia.

Hom hi distingeix diverses regions: al NE, un altiplà calcari (Ćićarija), de sòl pobre; una plana litoral, que s’estén per l’E i el S, amb sòls de terra rossa; i la regió central, formada per flysch del Terciari. Hi ha bestiar oví a Ćićarija, conreus de vinya, cereals i oliveres i pesca a la costa occidental. El principal nucli urbà és Pula. Habitada pels vènets, Ístria fou conquerida pels romans (177 aC). Dominada successivament pels visigots (401), els huns (452), els ostrogots, els croates (s VI) i els llombards, Carlemany la integrà a la marca de Friül. Posteriorment, passà al Sacre Imperi. Sota el domini de Venècia des del s XI (excepte Trieste, que passà el 1382 als Habsburg), pel tractat de Campoformio (1797) fou concedida a Àustria i, després (1805), a França. Retornada a Àustria (1815), li fou cedida l’autonomia el 1861. Incorporada el 1920 al regne d’Itàlia, fou cedida a Iugoslàvia pel tractat de París (1947) i repartida entre la República d’Eslovènia i la de Croàcia (independents des del 1991), llevat de la zona de Trieste, que passà a Itàlia.

Llegir més...