Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508; exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges. Fou també mestre de grec. Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija: en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius (1507), hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà; el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai; tingué cura de l’edició del Repetitio de accentu latino (1514) i de diverses de les Introductiones latinae (1508, 1511, 1523, 1526, etc.); d’ell són encara les anotacions i el pròleg a l’edició barcelonina dels himnes de Seduli (Seduli paschale) amb comentaris de Nebrija (Inpaschale Sedulio, 1515).
Original seu és el tractat De prosodia (Barcelona 1513) i l’epitalami al casament d’Isabel d’Aragó, filla de l’infant Enric d’Aragó. Comentà i acompanyà amb textos poètics propis els dístics De puerorum moribus del poeta italià Michele Verino, un text per a l’aprenentatge del llatí (Barcelona 1512; reeditats 1526 i 1548). Publicà diverses poesies llatines, en impresos independents o en preliminars d’obres diverses, sovint dedicades a l’aristocràcia barcelonina o al cercle local d’erasmistes i humanistes amb els quals mantenia una estreta relació. Tingué cura, finalment, de l’edició de la Història i conquestes de Pere Tomic (Barcelona 1534), en què figura un interessant pròleg seu, en català, dedicat a Galceran de Cardona. A Crustula (Barcelona 1511), perdut, s’hi recollien discursos llatins de deixebles seus; Nicolás Antonio esmenta encara com a obres d’Ivarra Caroleidos (Barcelona ~ 1519) i Grammaticae rudimenta (Perpinyà 1524), de què no es té cap més notícia.
La seva labor pedagògica fou reconeguda en ésser nomenat (1536) per iniciar solemnement, a la sala del Consell de Cent, les lliçons de gramàtica de l’Estudi General de Barcelona, al qual estigué vinculat almenys fins el 1557. Col·legiadament amb Jeroni Ardèvol, Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada el curs 1532-33.
Bibliografia
- Alcina Rovira, J.F. (1995): Repertorio de la poesía latina del Renacimiento en España. Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, p. 99-101
- Fernández Luzón, A. (2005): La universidad de Barcelona en el siglo XVI. Barcelona, Universitat de Barcelona.
- Salvadó i Recasens, J. (1990-1991 [1992]): “L’Oda Quid sacra diui feriatus egi de Martí Ivarra: tradició literària i pintura de costums”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXXI, p. 113-130.
- Salvadó i Recasens, J. (1994): “La edición barcelonesa del De accentu latino de Nebrija y el De prosodia de Martín Ivarra”, dins Antonio de Nebrija: Edad Media y Renacimiento. Salamanca, Universidad de Salamanca, p. 311-319
- Salvadó i Recasens, J. (1997): “Martí Ivarra i la poesia”, dins Homenatge a Miquel Dolç. Palma, Conselleria d’Educació, Cultura i Esports. Govern Balear, p. 505-511
- Soberanas, A.-J. (1977): “Les edicions catalanes del Diccionari de Nebrija”, dins Diversos autors: Actes del Quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM., p. 141-203
- Soberanas, A.-J. (1981): “Las Introductiones latinae de Nebrija en Cataluña. Guía bibliográfica”, dins Nebrija en Cataluña / Nebrija a Catalunya. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, p. 25-32
- Soberanas, A.-J. (1983): “La edición barcelonesa de 1511 de las Introductiones latinae de Nebrija”, dins Homenaje a José Manuel Blecua ofrecido por sus discípulos, colegas y amigos. Madrid, Gredos. 647-655.