i Joris Ivens | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joris Ivens

George Henri Anton Ivens
George Henri Anton Ivens
cinematografia cin
Realitzador cinematogràfic neerlandès, nascut George Henri Anton Ivens.
Nimega, Gelderland, 18 de novembre de 1898 — París, 28 de juny de 1989

Influït per Dziga Vertov, recorregué amb la seva càmera documental la història de bona part del segle XX: la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, The Spanish Earth (1937); la Xina anterior a Mao, The Four Hundred Million (1939); la Segona Guerra Mundial, Our Russian Front (1941); Indoxina, Indonesia Calling (1946); Itàlia, L’Italia non è un paese povero (1959); Cuba, Pueblo en armas (1961); Xile, Valparaíso (1963); el Vietnam, Loin du Vietnam (1966, film col·lectiu amb Agnès Varda, Claude Lelouch i d’altres), Le peuple et ses fusils (1969); la Xina Popular, La pharmacie N° 3: Shanghai (1980), i la Unió Soviètica, Pesn o geroyakh (‘Cançó d’herois’, 1983). El 1988 filmà Une histoire de vent i rebé el Lleó d’Or de Venècia al conjunt de la seva obra. Amb la seva muller Marceline Loridan-Ivens (Épinal, Vosges 19 de març de 1928 – París, 19 de setembre de 2018), de cognom de soltera Rosenberg, amb qui es casà el 1976, rodà els documentals Le 17e parallèle: La guerre du peuple (1968), sobre la guerra del Vietnam, Comment Yukong déplaça les montagnes (1976), sobre la Revolució Cultural xinesa, i Les iougours (1977) i Les kazaks (1977), sobre aquests pobles de l’Àsia central. Amb Une histoire de ballon, lycée n° 31 Pékin (1976) obtingueren el premi César al millor curtmetratge. Supervivent de l’Holocaust a Auschwitz, Bergen-Belsen i Theresienstadt, Loridan-Ivens dirigí també el llargmetratge La petite prairie aux bouleaux (2003), sobre aquesta experiència, matèria també dels seus llibres autobiogràfics Ma vie balagan (2008), Et tu n’es pas revenu (2015) i L’amour après (2018).

Data de revisió: 
2018-09-19
Llegir més...