Centre comarcal a l’encreuament de dues grans vies pirinenques: la del canal de Berdún, que va cap a Navarra, i l’antiga via cap a Bearn, que travessa Aragó fins al pas de Somport. La seva economia es fonamenta en l’agricultura (blat, farratge), la ramaderia i algunes indústries (pedra artificial, ciment, xocolata i fusteria). Posseeix un institut d’estudis pirinencs, un centre de biologia experimental i una Universitat d’estiu. És plaça forta, centre turístic i seu episcopal. Conquerida pels àrabs, fou ocupada pels francs, que la feren capital (1035) del comtat d’Aragó. Fou la seca dels reis aragonesos des del s XI i hi foren batuts diners i òbols de billó i mancusos d’or, dits per aquest origen, de moneda jaquesa (jaquès). Destaquen la catedral, romànica, amb capelles del s XVI, i l’ajuntament (1544-46), d’estil plateresc aragonès.