Estudià paral·lelament l’evolució de l’anatomia del sistema nerviós i la progressió filètica de les activitats psíquiques. Distingí nivells de consciència que corresponen a nivells anatòmics també diferents, i descriví paràlisis d’origen bulbar (síndrome de Jackson), crisis tòniques causades per lesions pedunculars, afàsies i l’epilèpsia parcial anomenada de Bravais-Jackson.