Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena. Dirigí l’escola d’orgue de Brno (1881-1919), que transformà en conservatori (1919), des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat. Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista. Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa (1904; estrenada a Barcelona el 1965), Kata Kabanová (1921; basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973), Příhody Lišky Bystroušky (‘La guineueta astuta’, 1924) i Z mrtvého domu (‘De la casa dels morts’, sobre l’obra homònima de Dostojevskij, 1930); en algunes mostra una notable influència russa. Deixà també obres corals profanes i sagrades —la Glagolská mše (‘Missa glagolítica’, 1926)—, música de cambra, com el sextet per a vent Mládi (‘Joventut’, 1924), peces orquestrals, com la cèlebre Sinfonietta (1926), i obres didàctiques.