Estudià dret i cinematografia a Budapest. Després d’iniciar-se amb noticiaris i documentals, des del 1958 realitzà les seves pròpies pel·lícules, que tracten sobretot de temes socials. El seu primer èxit internacional fou Szegénylegények (‘Els desesperats’, 1965), construït sobre llargs plans seqüència, que esdevingueren un tret característic de les seves produccions. La dècada dels anys setanta visqué a Roma, i posteriorment rodà sovint fora del seu país, especialment a partir del 1990. La seva filmografia inclou: Csillagosok, katonák (‘Roigs i blancs’, 1967), Égi bárány (‘Agnus Dei’, 1971), Még kér a nép (‘La pregària del poble’, 1972, premi del Festival de Canes al millor director), Vizi privati, pubbliche virtù (1976), Magyar rapszódia (‘Rapsòdia hongaresa’, 1978), A zsarnok szíve (‘El cor del tirà’, 1981), Omega, Omega (1984), Jézus Krisztus horoszkópja (‘L’horòscop de Jesucrist’, 1987), Isten hátrafelé megy (‘Déu camina cap endarrere’, 1990), Kövek üzenete (‘Missatge de pedra’, 1994), Nekem lámpást adott kezembe az Úr Pesten (‘La llanterna del Senyor a Budapest’, 1999), Anyád! A szúnyogok (‘Coi de mosquits!’, 1999) i Oda az igazság (‘Oda a la veritat’, 2010). El 1990 rebé el Lleó d’Or de Venècia al conjunt de la seva obra.