Estudià peritatge mercantil i treballà a la banca. Aprengué de manera autodidàctica gramàtica catalana i l’any 1958 començà a fer classes de català per a adults. El 1961 col·laborà en la gramàtica Signe. L’any 1963 començà les col·laboracions a la revista Cavall Fort, de la qual des d’aleshores fou redactor i corrector, i que dirigí del 1979 al 1997. Per a aquesta publicació traduí també sèries de còmics de gran difusió, com ara Els barrufets.
Ha dut a terme una important tasca de divulgació de temes lingüístics, especialment relacionats amb el català normatiu. Publicà La llengua catalana (1966), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Diccionari català de sinònims (1972) i Aclariments lingüístics (1973). Col·laborà del 1976 al 1985 al diari Avui amb la columna diària El llenguatge, articles que reuní en quatre volums (1977, 1978, 1979 i 1980). Fou també coautor del llibre de text Gresol. Lectura i llenguatge (1970).
Ha publicat nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil, sobretot recopilacions i adaptacions de contes populars: Rondalles de Catalunya (1975), Till Eulenspiegel (1985), Cròniques de sempre (1980), Rondalles d’arreu del món (1980), A la vora del foc (1982), El bodhisattva de jade i altres narracions xineses (1986), El llibre dels animals (1989), Per tots els déus de l’Olimp (1994), Si l’encerto l’endevino (1994), A l’Oest falta gent (1994), Els mites de l’antiga Xina (1995), Noranta-nou contes (1995), La volta al món en vint llegendes (1995), La volta al món en vuitanta contes (2002), A la vora del temps (2004) i El llibre de les faules (2010). En un altre registre, també cal esmentar la recopilació i adaptació de textos antològics de la literatura catalana D’ara i d’abans (1977) i l’adaptació de l’Odissea (2009, premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil).
Ha dut a terme traduccions de l’alemany, l’anglès, el francès i l’italià en aquest gènere, així com també ha escrit guions per a la ràdio (Dreceres de la nostra llengua, emesos per Ràdio Girona entre el 1976 i el 1978), el cinema i la televisió. Autor dels dietaris Tal dia farà l’any (1991) i Els dies i els llocs (2004), ha publicat el llibre sobre excursionisme Els camins irresolts (1986) i col·laborà en el llibre La sardana (1970). El 1999 publicà el recull poètic Tres Nadales i tres romanços (premi de poesia del Parc Taulí 1998) i el 2018 Calidoscopi informal, obra de caràcter múltiple de gran extensió en forma novel·lada que té la llengua catalana com a tema recurrent. També és autor de L’apocrifalipsi (2019) i L’almanac anacrònic (2021).
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2000), els anys 2015-19 fou president del Consell Supervisor del TERMCAT. A més dels esmentats, li han estat concedits el premi Eduard Artells (1980), la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Nacional de Cultura en la categoria de periodisme escrit (1997), el premi Pompeu Fabra de projecció de la llengua catalana (2010), el premi especial del jurat dels Premis Martí Gasull i Roig (2017) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2024).