Professor a Lilla i a la Sorbona, i autor de treballs sobre musicologia, el seu pensament és també descriptiu i melodiós, centrat en l’home i en l’obra creadora (el “quasi no-res”, o l’impossible realitzat). Ha escrit: L’ironie (1936), Le mal (1947), Philosophie première. Introduction à une philosophie du “presque” (1954), Le pardon (1967).