El 1958 començà a treballar en un laboratori de revelatge comercial, on aprengué la tècnica fotogràfica. Entre els anys 1961 i 1996 treballà en una agència de publicitat, de la qual fou director artístic, activitat que compaginà amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de València fins a la jubilació.
Membre del Foto Club València, formà part de la seva junta directiva i fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular Valenciana (1961). La seva obra se centra sobretot en el patrimoni històric valencià i també en la reivindicació social i nacional, com és palès tant als llibres que ha il·lustrat, com en les nombroses exposicions individuals, i algunes de les seves imatges van ser objecte de censura tant durant el franquisme com en la monarquia constitucional. El 1981, la condemna a presó per no voler lliurar la seva càmera a la policia quan cobria una manifestació va donar lloc a una mobilització popular.
Il·lustrà nombrosos llibres, entre els quals La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia centro histórico (1983), amb text de Trinitat Simó, El País Valencià (1978), de Vicent Ventura, i més de quaranta monografies sobre temes valencians amb text de Maria Àngels Arazo, entre les quals cal citar: Nuestras fiestas (1979), Las fiestas de Valencia (1980), La vieja Valencia, mercantil y artesana (1981), Huerta de Valencia (1984), Barrio del Carmen (1986), L’Albufera (1987), Jardines de Valencia (1993), i Campanar (1998); i també Fallas, delirio mediterráneo (1999); Museos vivos (2001) i Llocs de la memòria : claustres de la Comunitat Valenciana (2007). Col·laborà també amb altres autors com ara Enric Artur Llobregat, en el monogràfic El Corpus de València (1978), a partir d’una exposició audiovisual del 1971, amb Maria Victòria Liceras, en Indumentaria valenciana siglos XVIII-XIX (1991), Juli Lacarra i Ximo Sánchez, en Las observaciones de Cavanilles, 200 años después (1995-1997), i amb Josep Maria Almerich, La terra, l’aigua, l’home (2002). Il·lustrà també la Historia del País Valenciano de Vicent Boix en una edició del 1980.
L’any 1965 realitzà la seva primera exposició, “València”, que fou seguida d’una altra sobre l’enteixinat mudèjar de la catedral de Terol (1973), i de moltes més: "Espanya segle XX” (1974), "Estampas nacionales” (1978), una exposició sobre la taronja juntament amb Josep Vicent Rodríguez (1981), “Vida i obra de Sanchis Guarner” (1982), "Conos, cubos, coves” (1982), “Aproximació al cos de la dona” (1988), “Tirant al blanc” (1990), “Al so que toquen. Imatges viscudes” (1995), “Diosas y vírgenes” (1998), “Serie Ilusitania” (1996-2000), “L’Home i la pedra” (2001), “Álbum personal” (2002), “L’hàbitat temporal" (2004), “Flors ferides” (2005), “El bosc inanimat i la natura viva” (2007) i “Belchite i una llarga postguerra” (2011). L’any 1999 fou nomenat membre numerari de l’Acadèmia de Sant Carles.