Assolí notorietat mundial a partir del 1966 com a pianista de gran força innovadora en el quartet de Charles Lloyd. El 1970 creà el seu propi grup i des de llavors ha diversificat la seva activitat en dos vessants: als EUA, amb grups instrumentals de clara implicació jazzística, i a Europa i el Japó, com a pianista-solista o integrat en formacions orquestrals de concert, on ha desenvolupat una tendència creativa contemporània molt personal, que no té gaire a veure amb el jazz.