Narra les aventures i els amors del jove Jaufré, principalment les seves lluites contra el feroç gegant Taulat de Rogimon, i acaba amb el casament de l’heroi amb Brunissén. L’acció, que comença al castell de Cardueil, és emmarcada en l’ambient bretó de la cort del rei Artús i es caracteritza pels seus reeixits episodis de tipus meravellós. El mateix rei Artús protagonitza una fantàstica aventura inicial. El relat s’obre amb una dedicatòria molt elogiosa adreçada a un “rei d’Aragó”, el nom del qual no és donat, que ha estat identificat, per diversos crítics, amb Alfons el Trobador, Pere el Catòlic i Jaume el Conqueridor, la qual cosa condiciona la data de la redacció de l’obra. Atès que el Jaufré és esmentat per alguns trobadors de la segona meitat del s XII i, ensems, revela influències literàries d’obres datades al començament del XIII, hom pot sospitar que el poema narratiu és degut a dos autors —cosa que afirma el mateix text—, un que treballava vers el 1170 i que s’adreçà a Alfons, i un altre que féu una refosa de la seva tasca —el text avui conservat— a la primera meitat del s XIII. Hi ha la possibilitat que algun dels autors del Jaufré fos català, o tots dos, car la llengua del poema deixa entreveure alguna de les característiques lingüístiques dels trobadors catalans que escrivien en provençal.