Jaume d’Anglaterra

el Vell Pretendent (snom.)
(Londres, 1688 — Roma, 1766)

Pretendent a la corona britànica.

Fill de Jaume II d’Anglaterra i de la seva segona muller, Maria de Mòdena. La revolució del 1688 obligà la seva família a exiliar-se. Fou exclòs del tron britànic per l'Act of Settlement (1701), i, malgrat l’ajut de Lluís XIV de França i els seus partidaris a Escòcia (jacobita), la seva posició política s’afeblí ràpidament a causa de les seves conviccions catòliques. Fracassà un intent seu de promoure un aixecament a Escòcia (1715).