Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc). Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques. Fundador del partit socialista francès (1901), fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité (1904) i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit. No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa.
De les seves obres cal destacar l'Histoire Socialiste de la Repúblique Française (1901-08), en tretze volums. A L'armée nouvelle (1911) defensava un exèrcit popular preparat per a la defensa nacional. Fou assassinat per un nacionalista exaltat, perquè era contrari a la guerra amb Alemanya. Aquest, que havia estat indultat, fou executat (1936), a Eivissa, on residia, per elements anarcosindicalistes.