i Java | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Java

Nom malai de l’illa deDjawa
Nom malai de l’illa deDjawa
El volcà Sumbing a l'illa de Java, que forma part de l'arxipèlag de la Sonda
© Corel Professional Photos
Illa de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a la República d’Indonèsia.
Població: 
114.988.000 h
[est 1995]
Extensió: 
129.018 km2

Situada entre Sumatra i les illes de la Sonda, té una forma allargassada en sentit paral·lel. El S és ocupat per un sistema muntanyós ple de cons volcànics, més de 120 a tota l'illa, 32 dels quals són actius (Semeru, 3 876 m); la costa és espadada. El N és constituït d'al·luvions moderns, terrasses antigues i baixos altiplans calcaris; les costes són baixes, amb ports excel·lents. El clima és equatorial; les pluges disminueixen cap a l'W, on la pluviositat mínima és de 900 mm anuals. La vegetació és de bosc equatorial.

La població, que representa el 64% del total de l'estat i experimenta un fort creixement, és eminentment rural. Hi ha algunes grans ciutats, com Jakarta, la capital, Surabaya, Bandung, Semarang i Yogyakarta. L'elevada densitat (833,8 h/km 2 [1990]) és un problema greu, i ha produït profundes transformacions del paisatge.

L'agricultura es basa en plantacions de canya de sucre, de cafè i tabac i d'arrossars. De l'explotació forestal cal destacar el te i el cautxú. Té importants recursos miners: petroli a Rembang i Wonokromo, manganès a Karangnunggal i or a Tjitondang. La indústria (el 85% del total indonesi) és especialment sucrera; també n'hi ha de pneumàtics a Bogor, naval a Jakarta i Surabaya, de muntatge d'automòbils a Surabaya, de laminats d'alumini a Jakarta, tèxtil a Semarang i tabaquera a Yogyakarta. L'únic ferrocarril important és el de Jakarta a Surabaya.

Durant els segles I-IV Java rebé la influència hindú; al segle XV, però, es convertí a l'islam. Fou visitada pels portuguesos (segle XVI) i pels holandesos (segle XVII), que reeixiren a sotmetre els antics imperis de Mataram (1755) i Bantam (1808). Britànica del 1811 al 1816, el 1922 fou incorporada a Holanda com a part de les Índies Orientals. Del 1942 al 1945 la dominaren els japonesos. El 1949 l'illa, composta per Bantam, Batàvia, Pasuridan, Zona Central, Soldanat de Yogyakarta, Java Oriental i Madura, s'integrà a la novella república lliure dels Estats Units d'Indonèsia, els quals, el 1950, es constituïren República Unitària.

Col·laboració: 
MDV / JVM
Llegir més...