i Jeroni de Catalunya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jeroni de Catalunya

Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Religiós franciscà.
Principat de Catalunya, segle XIII — ?, aprox. 1325

Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois. Fou provincial del seu orde a Romania (1301-10). Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu (Pequín) (1312), sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull. Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec. A Constantinoble féu gestions (1317) per la unió de les esglésies grega i llatina. Es disposava a tornar a Tartària quan fou nomenat bisbe de la nova diòcesi de Kaffa, a Crimea (1318). Amb el batlliu venecià Tommaso Soranzo, contribuí a apaivagar els conflictes entre mercaders catalans i venecians, a Constantinoble (1325).

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...