Professor de dret penal a Madrid (1918), durant la Dictadura fou desterrat a Las Chafarinas (1926). Membre del partit socialista, presidí la comissió parlamentària encarregada de redactar la constitució de la República (1931), i fou diputat (1931, 1933, 1936) i vicepresident primer de les Corts (1936). Ambaixador a Praga durant la guerra civil, el 1939 s’exilià a l’Argentina. A la seva mort ocupava el càrrec de president de la República de l’exili. És autor, entre altres obres, de Proceso histórico de la Constitución española (1932), La Constitución política de la democracia española (1942) i La Constitución española y el problema regional (1946).