Estudià a Viena (1841-43) i, posteriorment, amb Mendelssohn i David. A partir del 1849 fou director, successivament, de les orquestres de les corts de Weimar i Hannover, i el 1869 fou director, a Berlín, de la Hochschule für Musik. L’any següent fundà un quartet que assolí una gran fama per tot Europa. Col·laborà sovint amb Mendelssohn, Liszt i Brahms, que li dedicaren alguns concerts. Fou un dels més destacats violinistes del s XIX, i sobresortí així mateix per les seves qualitats didàctiques. Les seves composicions, entre les quals el Concert hongarès op. 11, palesen la influència de Mendelssohn, Schumann i Liszt.