i Joan | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan

SinònimJoan Baptista, el Precursor
SinònimJoan Baptista, el Precursor
Mare de Déu amb l’Infant i sant Joan, dibuix realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
història eclesiàstica hist ecl
Profeta, anomenat també el Precursor.
?, ? — ?, ?

Visqué austerament als deserts de Judea, on predicava al poble la conversió, per preparar-lo al judici del Regne de Déu. Segons Lluc, Joan, nascut poc temps abans que Jesús, començà a predicar l’any 27 o 28 dC. La seva predicació, que degué durar només un any o dos, féu un impacte gran en el poble. El bany en l’aigua del Jordà, acompanyat d’una confessió dels pecats, era signe del perdó i compromís de vida nova. Ensenyava a la gent a compartir el menjar i el vestit amb els més necessitats i acollia benignament persones de mala reputació, com publicans i soldats. Jesús i alguns dels seus deixebles havien viscut en el cercle dels seguidors de Joan. Els evangelis interpreten la seva missió com una preparació de la de Jesús, més gran que la de Joan. És sota aquesta llum que foren escrites les narracions de Lluc sobre la infantesa de Joan i de Jesús. Joan fou fet decapitar per Herodes Antipas, instigat per Herodies, muller del seu germà, amb qui convivia il·legalment. En la iconografia bizantina, Joan Baptista és un tema molt freqüent, especialment com a personatge de la dèisi. En l’art occidental apareix sobretot assenyalant l’anyell de Déu, o bé en el tema de la seva degollació, o encara, més tardanament, en escenes d’infantesa, sovint amb Jesús infant. Hom en celebra la festa del naixement el 24 de juny, i la del martiri el 29 d’agost (Degollació de sant Joan Baptista).

Joan en la tradició popular dels Països Catalans

La celebració popular de la festa de sant Joan té una antiga tradició a Europa, especialment a tota la Mediterrània. Coincideix amb el solstici d’estiu, i el cristianisme assimilà molts dels vells mites i costums pagans que s’hi relacionaven. Als Països Catalans, en especial al Principat, la festa s’inicia la vigília a la nit, i l’element més característic és el foc (foguera), al voltant del qual hom salta i, a vegades, dansa; modernament, en ambients urbans hom celebra, a més, la revetlla amb balls i focs d’artifici. La coca n'és un element gastronòmic típic. Són en franca regressió l’antic costum d’anar a cercar herbes aromàtiques, amb les quals hom feia creus, que eren col·locades a les llindes de les portes de les masies, per tal com hom els atribuïa virtuts màgiques, així com els costums relacionats amb l’aigua (banys i ablucions a les fonts, els rius i les platges), també per la creença que aquest dia les aigües tenien virtuts especials. A Mallorca, en alguns llocs (a Pollença, particularment) intervé aquest dia, o bé el dia de Corpus, un pintoresc personatge, Sant Joan Pelós, al·lot cobert amb una pell d’ovella sense tondre, amb un petit anyell sota el braç, que balla i salta i fa cabrioles. Característiques especials tenen, per exemple, les festes de Sant Joan a Alacant, a Perpinyà i a Ciutadella (festes de Sant Joan), lligades al patronatge del sant damunt la ciutat.

Col·laboració: 
GCa
sant
Llegir més...