Es casà (1392) amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà. Mort el rei (1396), en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent (era a Sicília), el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, al·legant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis. L’expedició fracassà, com també un altre intent, del 1397. Vídua des del 1398 i sense fills, tornà a la cort catalana, després de renunciar als seus drets, entre el 1403 i el 1406. Sembla que era infantil i d’intel·ligència limitada.