Joana de França

(?, aprox. 1350 — Besiers, Llenguadoc, 1371)

Infanta de França, filla pòstuma de FelipVI de França i de la seva segona muller, Blanca de Navarra.

Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan (1370), després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria. Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté tot seguit els seus. Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost. Morí l’endemà.