i Joana Enríquez | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joana Enríquez

Història
història hist
Reina de Navarra i de Catalunya-Aragó, filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba.
Torrelobatón, Castella, 1425 — Tarragona, Tarragonès, 13 de febrer de 1468

Fou casada (1447) amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó. Conjuntament amb el fillastre Carles d'Aragó, príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra (1451). Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó. En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren (1459) les primeres dificultats polítiques amb Catalunya. Intervingué en la signatura de la concòrdia de Vilafranca del Penedès (1461), que reconeixia la primogenitura del seu fillastre Carles. En morir aquest (1461), assolí, com a tutora del seu fill, el príncep de Girona Ferran, la lloctinença catalana, i des d’aquest càrrec s’enemistà irreconciliablement amb les autoritats catalanes; pel març del 1462, poques setmanes abans de l’esclat de la guerra contra Joan II, hagué d’abandonar la capital del Principat i de refugiar-se a la Força Vella de Girona. Acomplí un paper polític de primera magnitud durant la contesa: defensa de Girona (1462), missions diplomàtiques davant de Lluís XI de França (1462) i d’Enric IV de Castella (1466) i campanyes militars a l’Empordà (1462 i 1466-67). El 1465 fou nomenada lloctinent general de Catalunya-Aragó.

Col·laboració: 
JSoC
Llegir més...