Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal. Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII (1319), esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella. Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella. Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó (1326), i es refugià a Escaladei. Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria (1328) i l’administració de la seu de Tarragona (1328). En un saltiri seu conservat figuren uns himnes seus dedicats al seu oncle Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa. Escriví tractats de doctrina cristiana per a ús dels clergues. Predicà centenars de sermons (són, inèdits, a la catedral de València), i ja a 25 anys fou considerat el millor predicador de la cort avinyonesa. Celebrà cinc concilis provincials i redactà unes importants constitucions sinodals a Tarragona. En el primer d’aquests concilis (1330) formà la primera compilació de les constitucions conciliars de Tarragona. Era cunyat de l’escriptor Juan Manuel. Ambdós sofriren l’antipatia d’Alfons XI, i l’amistat feta en l’adversitat es palesa en les dedicatòries dels dos llibres conservats del darrer (Libro del caballero y del escuro, Libro de los estados).