i Joan Escot Eriúgena | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Escot Eriúgena

filosofia filos i teologia teol
Filòsof i teòleg.
Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877

Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís. Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione, foren condemnades. Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica. El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit. Entre els pols de la Natura increada i creadora i de la increada i no creadora, el procés, trinitari, és mediatitzat per la natura creada i creadora i la creada i no creadora. L’Absolut té, doncs, una història única, segons l’esquema cristià, però circular, d’acord amb el pensament grec.

Llegir més...