Jocs Florals de Lo Rat Penat

Certàmens poètics instituïts per Lo Rat Penat el 1879 que se celebren anualment a València.

Ja el 1859 Marià Aguiló havia organitzat un certamen literari, on foren premiats Víctor Balaguer, Teodor Llorente i Vicent W.Querol. Bilingües des del principi —d’acord amb la trajectòria política i cultural de l’entitat organitzadora—, esdevingueren molt aviat un acte social, únic signe d’activitat de Lo Rat Penat. Entre els mantenidors cal citar Fèlix Pizcueta (1879), Víctor Balaguer (1880), Ciril Amorós (1888), Francesc Pi i Margall (1891, representat per V.Blasco i Ibáñez), Lluís Cebrian i Mezquita (1892), Joan Alcover (1900), Josep Sanchis i Sivera (1902), Teodor Llorente (1905), Rafael Altamira (1912), Ignasi Iglésies (1913), Joan Ventosa (1916), Llorenç Riber (1917), Antoni M.Alcover (1918), Salvador Guinot (1919), Jaume Bofill i Mates (1930), Josep M.de Sagarra (1931), Àngel Sánchez i Gozalbo (1934), Juli Guillén i Tato (1966) i Manuel Sanchis i Guarner (1971), a més de nombrosos polítics: J.Canalejas (1893), F.Silvela (1897), José Francos Rodríguez (1908, que promogué un escàndol pel seu centralisme), Sánchez Guerra (1909), Alcalá Zamora (1910), Millán Astray (1941), J.M.Pemán (1942), Esteban Bilbao (1943), Eduard Aunós (1944), Silva Muñoz (1958), etc. Bona part dels poetes valencians guanyaren la flor natural: Llorente (1879, 1887, 1907), Llombart (1886), R.Andrés i Cabrelles (1894, 1909, 1928, 1946), Puig i Torralva (1897), M.Thous i Orts, M.Duran i Tortajada (1913), J.M.Bayarri, F.Caballero (1918), Lluís Guarner (1924), Carles Salvador (1929), E.Navarro i Borràs (1933), F.Almela i Vives (1950), Martí Domínguez, etc. Interromputs durant la guerra civil de 1936-39, foren represos el mateix 1939. En general, la qualitat literària de les composicions premiades ha estat escassa, i el floralisme ha creat un veritable corrent dins la poesia catalana del País Valencià. A més dels premis ordinaris hom n'atorga uns altres a obres en prosa, musicals i teatrals i monografies històriques o erudites (entre altres, a F. Martí i Grajales, Llombart i L. Cebrian). Els discursos dels mantenidors, en castellà o en català, tenen un to de míting que ha motivat l’acusació d’ingenuïtat al públic de la festa. Hom publicà alguns volums amb una part dels treballs premiats (Llibre d’or dels jocs florals, Brots de llorer, Flors d’enguany, Capolls de rosa, Cants a la terra, Nou llibret de versos i Sis florades). Actualment hi participen escriptors de tota l’àrea lingüística catalana.