i Jocs Olímpics de Barcelona 1992 | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
esports esport
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.

La ciutat havia optat a la candidatura dels Jocs en 1920, 1936 i 1972, i el 1936 s’hi havia celebrat l'Olimpíada Popular. Promoguda per l’Ajuntament de la ciutat, la candidatura fou presentada el 1981, i el 1986 fou designada seu dels Jocs del 1992 pel president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol foren les tres entitats públiques promotores de les transformacions urbanístiques i l’organització de l’esdeveniment. Hom constituí el Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona (COOB) (1987), integrat per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Govern espanyol i el Comitè Olímpic Espanyol, i presidit per l’alcalde de Barcelona. Fou constituïda també HOLSA (Holding Olímpic SA), integrada pel Govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona, organisme que dugué a terme el finançament del projecte. La participació en les inversions correspongué, per ordre decreixent, a l’empresa privada, l’Estat espanyol, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el COOB (que finançava la seva aportació amb els drets de televisió venuts a cadenes estrangeres) i la resta a altres administracions (entre les quals hi havia la Diputació de Barcelona).

Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica

S'aprofità l’esdeveniment per dur a terme una sèrie de reformes urbanístiques pendents de feia temps, en particular les referides a la xarxa viària, i també s’amplià l’aeroport. Pel que fa a les instal·lacions olímpiques pròpiament dites, foren concentrades en les quatre àrees olímpiques (àrees olímpiques de Barcelona), de les quals la principal fou l’anomenada Anella Olímpica, a Montjuïc. Se cercà, d’altra banda, la col·laboració d’arquitectes de renom per a la construcció o remodelació d’edificis. Destaquen, entre d’altres, el Palau Sant Jordi, d’A.Isozaki, la Torre de Comunicacions de Collserola, de N. Foster, l’edifici de l’INEF, de R. Bofill, la Torre de Telefónica, de S. Calatrava, i el remodelatge de l’estadi de Montjuïc, a càrrec d’un equip dirigit per F. Correa. Per altra banda, la façana de mar fou l’espai més transformat, amb la construcció de la Vila Olímpica (Vila Olímpica de Barcelona).

Paral·lelament a la concentració de la majoria dels esports a Barcelona, hom transferí la celebració d’algunes competicions a altres poblacions de Catalunya que presentaven condicions més adients o bé que tenien una arrelada tradició en algun esport concret. S'hi dugué a terme, també, la remodelació d’antigues instal·lacions o se'n construïren de noves. Aquestes ciutats foren: la Seu d’Urgell, amb la construcció del Parc del Segre per a les proves de piragüisme; Badalona, amb el nou Palau dels Esports per al basquetbol; Sant Sadurní d’Anoia (ciclisme), Terrassa, on l’estadi d’hoquei sobre herba fou completament transformat, Banyoles (rem), Mollet del Vallès (tir olímpic, tir amb arc) i Castelldefels, on es construí el Canal Olímpic per a les proves de rem. Al Muntanyà (Osona) se celebraren competicions d’hípica i, fora de Catalunya, es jugaren partits de futbol als estadis de Saragossa i València.

Inauguració dels Jocs Olímpic de Barcelona

Pel que fa als mitjans de comunicació, el projecte de Ràdio Televisió Olímpica (RTO) permeté cobrir totes les proves. Per tal de dur a terme les tasques auxiliars i de suport als Jocs, el COOB comptà amb uns 30 000 voluntaris. En el terreny estrictament esportiu, l’absència de boicots permeté la participació, per primer cop, de tots els comitès olímpics nacionals existents (172). Destacà la participació de Sud-àfrica arran de la supressió de l'apartheid, la de les exrepúbliques soviètiques integrades en l’Equip Unificat, a excepció de les repúbliques bàltiques, que hi assistien per separat, i les recentment creades repúbliques de l’antiga Iugoslàvia, que també prengueren part a títol individual. Les cerimònies d’obertura i cloenda destacaren per la seva vistositat. Un aspecte remarcable d’aquests Jocs fou la utilització d’una llengua —el català— no oficial a tot el territori de l’Estat on se celebraven els Jocs, com a llengua de les competicions i les cerimònies al costat de les altres llengües oficials.

Col·lecció de Medalles Oficials Commemoratives dels Jocs de Barcelona 1992

Amb motiu de la celebració dels Jocs, l’empresa Argentfí SA fou la concessionària de la fabricació, l’emissió i la comercialització de la sèrie de medalles oficials commemoratives dels Jocs d’Estiu de la XXV Olimpíada. La col·lecció de medalles oficials constà de setze emissions, en referència als dies que duraren els Jocs, amb un revers comú dissenyat per Josep Maria Trias i Folch amb el logotip dels Jocs, però amb setze diferents motius en l’anvers. El 12 de desembre de 1988 es presentà la primera medalla amb la mascota Cobi dissenyada per Xavier Mariscal en l’anvers. Josep Ramisa i Vallcorba i Jordi Ramisa són els autors dels altres quinze anversos que tenen com a tema els monuments més significatius de la ciutat de Barcelona. La col·lecció completa fou presentada al Museu de l’Esport i Centre d’Estudis Doctor Melcior Colet el dia 13 de desembre de 1991. L’emissió es realizà en plata fina 1000/1000, 40 mm de diàmetre; or 22 quirats 917/1000, 26 mm de diàmetre, 8,5 gr; i or 22 quirats 917/1000, 32 mm de diàmetre; 17,5 gr. Hi ha una col·lecció completa exposada al Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona.

Llegir més...