Fill de pagesos, estudià al col·legi de Perpinyà i, a partir del 1869, a l’École Polytechnique. Participà en la defensa de París el 1870, i després treballà en diverses places fortificades (del 1883 al 1885 residí a Montlluís i a Vilafranca de Conflent) i anà a les colònies: Tonquín, Sudan i Madagascar. Fou ascendit a general de brigada el 1902, i a cap d’estat major general de l’exèrcit i vicepresident del consell superior de la guerra el 1911. Quan esclatà la guerra, el 2 d’agost de 1914, acabava un pla de mobilització general i de concentració (pla XVII) i comandava els exèrcits del Nord i del Nord-est. Organitzà la retirada estratègica i una línia de resistència al nord de París, on guanyà la batalla del Marne (6-13 de setembre), que salvà la capital francesa i el país. Resistí els alemanys, que intentaren aleshores de tallar el front amb la famosa cursa cap a la mar . Nomenat comandant en cap de tots els exèrcits francesos el 2 de desembre de 1915, s’imposà entre els generals aliats. Després de l’atac de Verdun pels alemanys, dirigí l’ofensiva victoriosa del riu Somme (juliol-octubre del 1916). Substituït per Nivelle pel desembre del 1916, fou fet mariscal de França i enviat a Amèrica el 1917, per tal de preparar l’entrada dels Estats Units en el conflicte pel bàndol aliat, i al Japó, després de la guerra. Pòstumament foren publicats dos volums seus de Mémoires (1932). El 1918 havia entrat a l’Académie Française. Al Rosselló els intel·lectuals i poetes han celebrat repetidament el nostre Joffre . El seu retorn a Perpinyà el 1919 fou saludat per una delegació en la qual hi havia À.Guimerà, I.Iglésias, S.Rusiñol, J.Puig i Cadafalch, J.M.Roca, E.Morera, M.Utrillo, R.Casas, etc. A la primavera del 1920 la seva recepció a Barcelona, on presidí els jocs florals (la reina dels quals fou la seva muller), provocà importants desordres. Parlava català, però ha deixat poca cosa en la seva llengua.
Josep Joffre
© Fototeca.cat
Militar.