i Philip Cortelyou Johnson | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Philip Cortelyou Johnson

història hist i arquitectura arquit
Arquitecte nord-americà.
Cleveland, Ohio, 8 de juliol de 1906 — New Canaan, Connecticut, 25 de gener de 2005

Es graduà en filosofia a Harvard el 1930, però ben aviat el seu interès es decantà vers l’arquitectura. Escriví amb Henry-Russell Hitchcock Jr, The Internacional Style. Architecture since 1922 (1932), influent assaig que introduí el terme estil internacional en arquitectura. Aquest any fou nomenat el primer director del Departament d’Arquitectura del Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) fins el 1934, i novament en 1945-48, període durant el qual escriví Mies van der Rohe (1947). En 1940-43 estudià arquitectura a Harvard, i fou influït per M.Breuer i Mies van der Rohe, i amb aquest col·laborà en el Seagram Building de Nova York (1958). Aquests anys, la seva obra, bé que partint del racionalisme (casa Johnson, 1949) i mantenint-lo en els plantejaments, se circumscriví a l’eclecticisme clàssic i goticista (església dels benedictins de Nova York, 1961) que ell mateix qualificà de tradicionalisme modern. L’any 1967 inicià la seva col·laboració amb John Burgee (1933), de la qual en resultaren edificis com el Pennzoil (1972-76) i el conjunt d’oficines Post Oak Central (1976-81), a Houston; l’església Garden Grove, a Califòrnia (1977-80), i el ‘Lipstick’ de Nova York (1983-85). En l’estil postmodern dels anys vuitanta destaquen l’AT&T, a Nova York (1979-84), i el conjunt The Crescent (1982-85), a Dallas. Posteriorment, projectaren les torres de la Puerta de Europa de Madrid, més conegudes com a Torres KIO (1998). En solitari, inicià una sèrie de projectes d’influència desconstruccionista que van de la Ghost House (1985) a la Gatehouse (1995), construïdes a la seva finca New Canaan, a Connecticut, passant per l’Escola de Dret de la Universitat de Houston, a Texas, i la Seton School of Fine Arts, a Pennsilvània, ambdues del principi dels anys noranta. Col·laborà també amb Frank Gehry en el projecte de la Residència Lewis (1989-95). Rebé el premi Pritzker el 1979, any en que es concedia el guardó per primer cop.

Llegir més...