Passà a Catalunya en temps d’Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria. Ja ancià, Pere III el nomenà (1340) primer conseller. El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca. El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes. Després del 1351 passà a Itàlia.