Jorba

Vista general de Jorba, on destaca el campanar de l’església de Sant Pere

© Fototeca.cat

Municipi de l’Anoia.

Situació i presentació

El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km2, és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE. El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió (N), Òdena i Igualada (E), Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous (S), Argençola (W), i amb un enclavament de Veciana (NW). El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví. Es creu que el topònim és d’origen preromà.

El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia (549 m) i el de Montpaó (599 m) i, a la dreta de la vall, per la serra de Clariana, que, dintre el terme, ateny l’altitud de 643 m als plans de Morera, al límit amb el municipi d’Argençola, sobre l’Obaga Fosca. El terme municipal és drenat, a més, per les rieres de Clariana i de Rubió, afluents de l’Anoia. Malgrat aquests cursos fluvials, l’abastament d’aigua al municipi (i en general a tota la comarca) resulta, sobretot en determinades èpoques de l’any, marcadament insuficient.

Actualment l’aigua s’obté de captacions subterrànies i de l’Anoia, bé que existeix un antic projecte, que es remunta al 1905, de construcció d’un pantà.

Travessa el terme de NW a SE l’autovia A-2, que ha desviat el trànsit que abans passava pel centre de Jorba (antiga N-II). Aigua amunt de Jorba, parteix de la A-2 la carretera C-1412, que duu a Calaf i a Ponts i ha estat remodelada.

Altres pistes i camins comuniquen els diferents sectors del terme.

La població i l’economia

La població (jorbencs) tenia 27 focs el 1497, 33 el 1515 i 39 el 1553. El 1719 hi havia 226 h, nombre que s’havia reduït a 158 el 1787. Durant el segle XIX hi hagué un augment de població constant; així, dels 365 h que hi havia el 1830, es passà a 592 el 1860, a 687 el 1877, a 744 el 1887 i a 767 el 1894. El màxim demogràfic s’assolí el 1910 amb la xifra de 798 h. Posteriorment, hi hagué una disminució notable: de 775 h el 1930, en restaven 635 el 1940 i 625 h el 1950. El 1960 la població tornà a incrementar-se i arribà a 690 h, però des d’aleshores fins a l’inici dels anys vuitanta tornà a davallar (640 h el 1970, 585 h el 1975 i 471 h el 1981). El 1986, amb 498 h, s’apreciava un lleuger augment demogràfic, que continuà posteriorment: 513 h el 1991, 605 h el 2001 i 665 h el 2005.

Les terres de conreu són dedicades sobretot als cereals (blat, ordi i civada), seguits per la fruita seca. La vinya, que havia tingut una certa importància, ha esdevingut residual, i el conreu de l’olivera també ha anat decreixent. La part no conreada és ocupada per boscos de pins, matollar i erm. La ramaderia és representada bàsicament pel bestiar porcí i oví. Hi ha, a més, una destacada producció de mel. Les principals activitats industrials són les de materials de construcció. L’hostaleria havia tingut una activitat destacada, amb dos o tres establiments. A l’antic hostal del Ganxo, a la vora de l’Anoia, es cobrava portatge; a prop seu, al segle XIX es bastí el tristament famós pont del Ganxo, que fou rectificat el 1974 amb vista a reduir la perillositat dels accidents. A Can Castellví hi hagué un antic hostal i casa de postes.

El poble de Jorba

Carrer Major de Jorba

© Laura Feliz Oliver

El poble de Jorba (399 m d’altitud), que tenia 364 h el 2005, és a l’esquerra de l’Anoia, a prop de la confluència amb la riera de Rubió. S’allargassa sobre l’antiga N-II, que segueix el traçat de l’antic camí ral, al peu del puig de la Guàrdia, on hi ha les ruïnes del castell. L’església parroquial actual, dedicada a sant Pere, amb façana de cara a la carretera, fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d’obres Joan Gibert de Bellpuig. Els carreus provenen d’una pedrera del pla del Magre i van ser transportats a bast. D’estil gòtic tardà, és un edifici de fàbrica rectangular. Fou sobrealçat i, sobresortint molt poc del cos de l’edifici, s’hi construí un campanar de planta quadrada, recolzat, en part, sobre el darrer tram occidental del temple. Davant la casa de la vila es dreça una creu de terme del 1609.

Al carrer Major hi ha la casa pairal Can Rovira de la Volta. És un edifici del segle XV, parcialment remodelat (anys 1779 i 1993), que és catalogat com a bé protegit del patrimoni arquitectònic del municipi. La volta és un element arquitectònic destacat de la construcció. Fou la casa pairal de la família de Josep Rovira i Bruguera i Francesc Rovira i Beleta.

Can Rovira de la Volta (Jorba)

© Laura Feliz Oliver

Dominant el nucli i coronant el puig de la Guàrdia, s’alcen les restes de l’antic castell de Jorba, iniciat al segle XI, que sofrí reformes i afegits al llarg dels temps; molt malmès ja al segle XIX, fou definitivament arruïnat durant la primera guerra Carlina (1833-40). La capella romànica de Santa Maria sofrí la sort del castell; el santuari romànic de Sant Miquel, que s’aixecava en un turó pròxim, estava ja en ruïnes al segle XIX. La festa major del poble se celebra al final de juliol. També se celebra la festa de Sant Isidre, al maig.

Altres indrets del terme

Sant Genís i Santa Maria de la Sala

El poble agregat de Sant Genís, amb 301 h el 2005, és format en bona part per cases esparses, a l’extrem de llevant del terme. És centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la parròquia de Jorba; consta ja el 1270, però l’edifici fou reformat el 1620. Vora el torrent de les Marqueses hi ha els pous que forneixen d’aigua Jorba (des del 1959). La festa major se celebra al setembre.

Llinda de la porta de Santa Maria de la Sala (Jorba)

© Laura Feliz Oliver

El santuari de Santa Maria de la Sala està en un petit planell enlairat prop de l’Anoia i de l’antic Mas de la Sala (ara Can Cansalada), al SE del terme. Constitueix un notable exemplar romànic del segle XII. Probablement el Mas de la Sala, que dona nom a la capella, correspon a una vila rural de Sanla esmentada el 1012, que fou sotmesa a Montserrat. L’església és esmentada el 1313, moment en què ja tenia més d’un segle d’existència; els ermitans perduraren fins el 1823. S’hi havien celebrat aplecs comarcals (una creu monumental recorda el del 1910).

Els santuaris i les masies

L’església de Sant Julià de les Alzinetes (o Sant Julià l’Hospitaler) és al sector de ponent del terme, a prop del Mas de Vilaseca (dit després de les Alzinetes), petit edifici rectangular de la fi del segle XV. És esmentada el 1517 i sembla que era a cura d’una ermitana o donada. La volta, esfondrada des de mitjan segle XVI, fou restaurada els anys seixanta del segle XX per Mn. Ignasi Colomer, el seu propietari. L’església de Sant Narcís, del Mas Jordà, és a la vall de la riera de Clariana (fou reconstruïda al segle XVII, abandonada o profanada en diverses ocasions i restablerta el 1852 i el 1939). El Mas Jordà, que fou construït pel noble Gaspar de Vega, fou on el 1626 nasqué fra Francesc de Jorba, provincial dels franciscans en 1657-78. Altres masies conegudes són la ja esmentada de Can Cansalada i Can Blasi, Can Joveró, Can Llordella, Can Muntades, Cal Saboner i les que formen el veïnat de Traver al sector septentrional del terme, entre la riera de Rubió i l’Anoia.

La història

Jorba apareix esmentat el 978 en una butlla lliurada per Benet VII a la seu de Vic en reconeixement de les seves possessions. Se’n parla com un dels límits dels castells de Tous i de Montbui. La baronia de Jorba, centrada en el castell del mateix nom, és documentada des del segle XII.

El primer senyor de la baronia de Jorba fou Guerau de Jorba, conseller de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I (el llinatge dels Jorba apareix al cartulari de Poblet des del 1143). Gueraula de Jorba, neta de Guerau, es casà amb el vescomte de Cardona Guillem (mort el 1225), i la baronia s’incorporà a la casa de Cardona fins a l’època del primer comte Hug. El 1359 era baró de Jorba Ramon de Castellolí, i la baronia restà en aquesta família fins el 1444, que fou comprada per Manuel de Rajadell, castlà d’Òdena (des d’aleshores l’escut de Jorba portà les seves armes); els Rajadell lluitaren al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. Pel casament de Jerònima de Rajadell amb Miquel de Ponts (1606) la baronia passà a aquest llinatge; també per casament passà aviat als Salvà, marquesos de Vilanant (segle XVII); als Pont-López de Mendoza, comtes de Robres, i, ja al segle XVIII, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda. A final de segle passà als Híxar, comtes de Guimerà, fins a la fi de l’Antic Règim. El castell fou adquirit pels germans Muntadas i Campeny, industrials igualadins (fundadors, a Sants, de L’Espanya Industrial).