Deixà la carrera d’enginyer per la literatura. Com a novel·lista s’inicià amb Quatre venjances (1923) i L’anell del Nibelung (1926), barreja de fantasia i de realisme; assajà el gènere policíac amb El collar de la Núria (1927), i amb La veritat sobre Sigfrid (1927) i L’incest (1928) alternà l’humor amb un estil irreverent a la manera d’Anatole France. Després de L’anell i la fàbrica (1928) i Tot de contes (1929), escriví Una mena d’amor (1931), narració eròtica. A l’exili publicà Tres a la reraguarda (1940), contes amb temes de la guerra civil o populars, i El Rúsio i el Pelao (1950), anàlisi psicològica d’uns infants dels barris baixos de Santiago de Xile. A Barcelona li fou publicat, el 1971, El món de Joan Ferrer, experiència en la línia de Joyce.
Amb un estil precís, quasi matemàtic, fou col·laborador de La Publicitat, Mirador, L’Opinió, Meridià, Catalunya (Buenos Aires), Germanor (Santiago de Xile), etc. Director de l’Oficina de Correcció de la Generalitat, publicà Com s’escriuen les cartes comercials (1927), Correspondència familiar i de societat (1931), Formulari de documents en català (1931), El català i el castellà comparats (1933), Resum de literatura anglesa (1934) i, amb el pseudònim de Bernat Montsià, Els barbarismes i El català en vint lliçons (1934).
Excel·lent traductor de quatre volums de Shakespeare (1930-32) i d’obres per a la “Biblioteca A Tot Vent”, té obres infantils: Els tres cavallets (1933) i L’infant que feia vuit (1933). Signà també Candi Brossa i Arnau Bellcaire.