Controla la pista de Gósol i Tuixén, en un lloc especialment estratègic, entre els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell. Al cim del turonet s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell, on es troben restes d’antigues construccions i s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, que fou bastida o reedificada, segons Madoz, el 1846. És un edifici rectangular, amb un absis carrat, d’una nau central i dues de menors que formen com un seguit de petites capelles laterals. Al SW, al costat de l’absis, al punt més elevat del penyal, s’eleva el campanar, de torre. El poble celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre.
Al fossar del poble, al peu de Cadinell, s’alça l’antiga església parroquial de Santa Maria , avui reduïda a capella.
El lloc de Josa apareix mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb la forma Jau-sa
. Segons Joan Coromines, que segueix en això Meyer-Lübke fidelment, aquest nom deriva del basc jaus
o jausi
, que significa “caure” i, per extensió, “vessant”, “pendent”. El 1107 és datat un conveni entre un tal Ermengol Josbert, que diu que era germà del comte Guillem de Cerdanya (i que segons Miret i Sans potser era un fill il·legítim del comte Ramon), i Galceran de Pinós i el seu fill Galceran. Acordaven que el primer donava als segons la potestat dels castells de Josa, d’Ossera i de Sant Romà, que tenia pel comte Guillem el seu germà. Els senyors de Pinós donaren en canvi l’honor que Bernat Berenguer tenia per ells i el castell de Gósol i el feu del dit castell. El lloc de Josa, doncs, pervingué als Pinós, i formà part de la baronia de Pinós, posseïda per aquest llinatge primer, al segle XVIII pels ducs d’Alba de Tormes i, més tard, i fins a l’extinció de l’Antic Règim, per llurs successors en el ducat. Els barons de Pinós, senyors de Josa de Cadí, sembla que hi tenien com a castlans els Josa
, llinatge documentat des de mitjan segle XIII. En fou un personatge notable Guillem Ramon de Josa
.
Josa de Cadí formà municipi independent fins el 1973, quan s’annexà al de Tuixén per a constituir el municipi actual. L’antic terme comprenia també el veïnat de Cerneda.