Josa i Tuixén

Tuixén

© Fototeca.cat

Municipi de l’Alt Urgell.

Situació i presentació

Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973. L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén. El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km2, i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km2.

El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí. Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà. A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes i Gósol, al sector meridional amb la Coma i la Pedra, del Solsonès, i a ponent amb les terres de l’Alt Urgell del municipi de la Vansa i Fórnols.

El terme s’estén pels vessants meridionals de la serra de Cadí, per la mateixa carena, des del pic de les Tres Canaletes (2.612 m), el puig de les Gralleres (2.545 m), el coll de la Canal Baridana, el puig de la Canal Baridana o Voltoró (2.648 m), el coll del Llitze, el puig de la Canal del Cristall (2.563 m) i el pic de Costa Cabirolera (2.604 m). El terme comprèn, doncs, el vessant de la serra de Cadí que davalla en pendent suau cap a la vall de Josa. Aquesta, que baixa d’uns 1.600 a 1.250 m, és dominada, per la banda de Cadí, per un coster de 500-600 m de desnivell, damunt el qual s’estén la solana de Cadí, entre el Prat Llong, a llevant, i Cadinell (2.112 m), a ponent, accessible aquest per la collada de Jovell.

A llevant el terme davalla per la Costa Cabirolera, fins als contraforts occidentals de la Serra Pedregosa. Des d’aquest punt baixa fins al coll de les Bassotes, el Collell i la Roca Roja (2.034 m). El termenal amb Gósol passa pel serrat de la Portella, creua el torrent de la Coma dels Caners, puja fins al cim del tossal del Castell de Termes, i després de passar pel coll de Josa s’enfila per la Costa Freda al cim dels Cloterons (2.179 m), sobre els cingles de les Costasses. El coll de Mola (o portell de l’Ós) separa aquests cingles de l’obaga del Verd. Pel coll passa una pista que va de Tuixén a Gósol. Des d’aquest punt el termenal arriba a la serra del Verd (cap del Verd, 2.288 m) i en direcció a ponent passa pel Coll Virolet, la roca d’en Carbassa (1.945 m) i els esperons més septentrionals de la serra de Port del Comte. Pel coll de Port passa la carretera que prové de Sant Llorenç de Morunys i que porta a Tuixén. En direcció a tramuntana el termenal passa pels clots de Rebost, el prat de l’Arb, creua la capçalera del torrent de l’Obac, la costa del Vilar, i puja a la Serra Negra (o Obaga Negra) pel roc de l’Àliga (deixant a la dreta la roca de Santaló, 1.767 m), el clot del Tou, Puig Galliner (1.869 m), la collada de Roc Sobirà i Cadinell, finalment travessa la capçalera del torrent de Ribanegra i arriba de nou a ponent del pic de les Tres Canaletes.

Resta així dins el terme la vall alta del riu de Josa, que, aigua avall del poble de Josa, prop de Tuixén, juntament amb el riu de Mola forma el riu de la Vansa. Aquestes valls encaixades, que segueixen els camins antics, s’escolen entre els vessants de Cadinell i la Serra Negra, els contraforts occidentals dels Cloterons (Roc Gran, 1.833 m i cap del Solà, 1.865 m) i la serra del Verd.

El riu de Josa es forma al seu torn per diversos rierols i canals que baixen de Cadí. Entre els que baixen pels vessants de Cadí trobem el clot de Vilec, el torrent dels Cortils, la canal del Cristall de Josa, la canal del Moscard, la Canal Baridana de Josa i el torrent de Jovell. L’esquerra de la vall de Josa és de relleu més irregular. Per l’esquerra desguassa el torrent de la Coma dels Caners i el de Ginebreda. Aigües avall de Josa vessen per la dreta el torrent de Vajol i el de la Bassera.

El riu de Mola neix sota el coll de Mola i les valls més importants hi desguassen per l’esquerra, com ara el clot de la Plana, el torrent de la Teuleria, el de la Guardiola i el del Coll de Port, que també rep les aigües del torrent de la Font de l’Arb.

Els materials geològics dominants són margues i, sobretot, calcàries, des de les del Triàsic fins a les eocèniques, que han originat un carst de muntanya amb deus (les deus de Riu de Josa, la font de la Roca, la Font Viva) i avencs (cova dels Escarols). Les característiques biogeogràfiques de tot aquest entorn han permès que gran part del municipi fos inclòs en el Parc Natural de Cadí-Moixeró.

El municipi comprèn els pobles de Tuixén, cap de municipi, i el de Josa, a voltes anomenat Josa de Cadí. Arreu del terme també es troben algunes capelles i masos.

Tuixén es troba comunicat per la carretera LV-4008 que segueix el curs del riu de la Vansa per la dreta, passa per Adraén, Fórnols i Cornellana (els tres de la Vansa i Fórnols) i acaba a la Seu d’Urgell. Aquesta carretera té un ramal que passa per Sorribes (la Vansa i Fórnols) i s’uneix a la C-14 al lloc dit l’Hostal Nou (el Pla de Sant Tirs). A Tuixén, hom pot accedir-hi també per una altra carretera, la LV-4012, que puja cap al coll de Port i passa al Solsonès en direcció al poble de la Coma, a la capçalera del Cardener. També s’hi adreça un camí que pel coll de la Mola procedeix del nucli de Gósol (Berguedà). A Josa, s’hi accedeix des de Tuixén, per una pista. De Josa a Gósol s’hi arriba per la C-563 que travessa el coll de Josa, remuntant la vall del riu de Josa per la dreta i que procedeix de Cornellana passant per la collada de Jovell.

La població i l’economia

Vista del nucli de Josa de Cadí

© CIC-Moià

El fogatjament de vers el 1380 registra 33 focs a Tuixén i 13 focs a Josa. El 1595 la població de Tuixén havia baixat a 25 focs. El 1787 hi havia 206 h a Tuixén i 90 h a Josa. El 1842 les xifres havien augmentat a 461 h a Tuixén i 94 a Josa, i el 1860 ja se censaven 822 h a Tuixén i 378 a Josa. Aquestes dades són el màxim demogràfic que mai s’ha censat, i des d’aleshores el terme s’ha anat despoblant progressivament. El 1887 hi havia 441 h a Tuixén i 276 h a Josa, 344 h i 193 h respectivament el 1900, 268 h i 157 h el 1920, 221 h i 92 h el 1940, i 148 h i 64 h el 1970, en l’últim cens que es feu abans de la unió municipal. El 1975 es registraven 151 h, que baixaren a 133 h el 1981. D’ençà d’aquesta data hi ha hagut un lleuger augment de la població: 145 h el 1991, 146 h el 2001 i 170 h el 2005.

Els conreus tradicionals que hom testimonia a les terres de Tuixén eren els cereals, sobretot el blat, i també llegums, patates i farratge. La ramaderia era de bestiar boví, cabrú i porcí. S’hi caçaven perdius i llebres i s’hi pescaven truites. Del bosc es treia oli de ginebre, que es venia a la plana. A aquests productes, la majoria dels quals han arribat gairebé fins avui, se n’afegiren d’altres: blat de moro, bleda-rave i naps, que s’usaven per a l’engreix del bestiar, sobretot del porcí.

A Josa, l’economia tradicional del terme, testimoniada a mitjan segle XIX i a la primeria del XX, era basada en una agricultura de secà que produïa blat, sègol, civada i patates. Hi havia pastures per al bestiar de llana i s’hi caçaven conills i perdius. Els seus habitants es dedicaven a l’elaboració de resines i a l’hivern anaven a treballar en altres comarques. A Josa hi havia un molí fariner, dit Molí de Bancell, que posteriorment rebé el nom de Molí de Josa.

La fesomia agrària ha anat variant amb els anys. Al secà es fa alfals, i herba al regadiu, tot pensant en el bestiar boví, i en algunes zones, patates. La major part de la superfície agrària del municipi és ocupada per terreny forestal i pastures permanents. Pel que fa a la ramaderia, és dedicada sobretot a la cria de bestiar boví i oví, complementada per alguns caps de bestiar cabrú, equí, porcí i conills.

Són importants els boscos comunals. Les partides de bosc més conegudes són: el bosc de Fiter, el de la Burguera, el de la Serra d’Avellà, el de la Plana i el de la Mola. Als llocs més alts hi ha avet i pi negre. A la serra de Cadí, arran de la repoblació d’ICONA, es troben isards i perdius blanques.

El sector turístic ha tingut un desenvolupament força destacable i el municipi disposa de diversos tipus d’allotjament i de restauració. S’han restaurat o reformat nombroses cases, tant de Tuixén com de Josa. Cal afegir que sobre el poble de Tuixén hi ha l’estació d’esquí nòrdic Tuixén-la Vansa, amb uns 36 km de circuits marcats entre les cotes 1.600 i 2.100 m.

Indrets del terme

El municipi comprèn el poble de Tuixén, cap de municipi, i el de Josa de Cadí, a més de l’antic veïnat de Cerneda o Cerneres, les esglesioles de Sant Jaume i de Santa Maria, i masies disperses.

El 1860 s’esmenten al terme de Tuixén els masos de la Calamità, la masia de Carreu, la del Rota, la de Patracó, la de Peguera, la de Peregada. Es documenten aleshores dos molins fariners, el de Dalt i el de Baix. Un d’aquests es digué posteriorment Molí de la Farga. També a Josa es documentaven el 1860 un seguit de masos la majoria dels quals són rònecs: la Guingueta, masies de l’Agustina, de la Cerilla, del Carolenal, del Cuera, del Maricurtal, del Masover, del Masover de Riera, del Pagès, del Roig i del Soler.