Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys. Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau. Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del Santíssim a Sant Pere de Reus (executada del 1694 al 1696) i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona (1676). Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova (1679) —que no foren duts a terme—, el convent de Sant Jeroni, la casa de la ciutat, el palau episcopal (1675) i el convent de carmelitans. Una de les seves obres principals fou l’església dels Josepets de Gràcia. Treballà també a Torelló, la Selva del Camp, Balaguer i Tortosa. Cridat a Madrid el 1689, molt probablement hi traçà el temple de San José, començat anys més tard. Malgrat pertànyer al moment barroc, la seva obra segueix els cànons vitruvians. Cal remarcar-ne l’escrupolositat a restaurar obres gòtiques. Fou conegut amb el sobrenom d' El Tracista.
El campanar de Vilanova i la Geltrú, obra de fra Josep de la Concepció
© Fototeca.cat
Nom del religiós de Josep Ferrer, arquitecte.