efecte Josephson

m
Electrònica i informàtica

Efecte descobert el 1962 per B.D. Josephson que consisteix en el pas de corrent elèctric a través de dues peces de superconductor separades per una capa fina de material aïllant.

Perquè es produeixi l’efecte cal mantenir el sistema a una temperatura pròxima al zero absolut a fi que el superconductor presenti una resistència gairebé nul·la. El pas de corrent és afectat per la presència de camps magnètics pròxims. Aquest dispositiu, conegut com a junció Josephson, permet de generar oscil·lacions de freqüència molt elevada i presenta diverses aplicacions pràctiques, alhora que obre noves possibilitats a l’electrònica ja que permet de fer circuits d’alta sensibilitat, capaços de detectar camps magnètics, etc, dins valors baixíssims, inapreciables amb altres sistemes. Segons el mode de funcionament hom distingeix entre efecte Josephson continu i altern. L’explicació teòrica de l’efecte Josephson es basa en la teoria BCS sobre la superconductivitat, establerta el 1957.