El 1909 ingressà a Llotja, on fou deixeble dels Vallmitjana i de P. Gargallo. El 1913 obtingué el premi d’escultura de l’Associació Escolar Artística de Barcelona. El 1915, cridat per Utrillo, anà a Sitges, on s’establí, per esculpir prop de 50 capitells de Maricel i on, més tard, esculpí també els del casino Prado, entre altres obres. Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys. Entre les obres més importants cal citar l’escut de la Casa de Correus de Barcelona (1919), l’església de New-Port, a Nova York (1923), la decoració del pavelló de la ciutat a l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona, el conjunt al·legòric de la façana de la Institució Collaso i Gil (1933), el Sant Francesc del parc zoològic de Barcelona, altars per a Poblet i canelobres per a Montserrat (1947), i el Simó pescador, escultura premiada en l’exposició de belles arts de Barcelona (1952). El seu estil és mostra d’un cert Noucentisme popularista i robust.