i David Jou i Mirabent | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

David Jou i Mirabent

Literatura
David Jou i Mirabent
@ Vic Mansfield
poètica poètica
Físic i poeta.
Sitges, Garraf, 1953

Llicenciat en ciències físiques,catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Doctors, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina. La seva especialitat de recerca és la termodinàmica dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri. Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended irreversible thermodynamics i Understanding non-equilibrium thermodynamics (ambdós amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), Introduction to the thermodynamics of biological processes (amb J.E. Llebot) i Thermodynamics of fluids under flow (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado-Sancho).

La seva poesia duu l’empremta de la seva formació científica. Ha publicat els reculls: Dit de pas (1975), Diminuta imatge (1977, premi Martí Dot 1976), Mirall de vellut negre (1981, premi Josep M. López-Picó 1979), Tapís (1982), Arbre (1983), Teoria (1987), Joc d’ombres (1988), Transfiguracions (1988), Urpes de fumera (1992), Basilisc (1997), Els ulls del falcó maltès: poemes sobre cinema (2000), L’èxtasi i el càlcul: obra poètica I (2002), L’huracà sobre els mapes. Obra poètica II (2004), Les escriptures de l’Univers (2007), Trenta poemes sobre ciència i fe (2011) i La poesia de l’infinit (2012).

També ha publicat assaig (El laberint del temps, la simfonia de la matèria, 2006; Déu, Cosmos, Caos. Horitzons de diàleg entre ciència i religió, 2008; Reescribiendo el Génesis, 2008; Cerebro y universo; dos cronologías, 2011; i Introducción al mundo cuántico, 2012) i llibres de reflexió filosòfica (Ciència, fe, poesia, 2002).

El 1986 rebé el premi Rey Juan Carlos I, el 1991, la Medalla Narcís Monturiol, i el 2000, el premi Crítica Serra d’Or de recerca per la seva obra Escrits fonamentals sobre el segon principi de la termodinàmica.

Llegir més...