Fou nomenat cardenal el 1965. Sabé unir una gran elevació espiritual (fou comentador fervent de sant Joan de la Creu) i el rigor d’un pensament estrictament tomista. Hom retroba l’afinitat amb Jacques Maritain a Connaissance et inconnaissance de Dieu (1943) i en la revista “Nova et vetera” que dirigí des del 1928 fins a la seva mort. Durant el primer període de la seva vida féu atenció a les relacions entre catòlics i protestants, després denuncià les accions antisemites dels nazis en dues obres vigoroses; darrerament es dedicà a l’elaboració d’un monumental tractat sobre l’Església que deixà inacabat, L’Église du Verbe Incarné, en 3 volums (1942, 1951, 1963).