El primer secretari general fou Germinal Vidal, mort arran dels fets de juliol del 1936; fou substituït per Wilebaldo Solano. S'oposà a l’entrada del POUM en el govern de la Generalitat, i després, davant l’Aliança Nacional de les Joventuts preconitzada per les JSUC, constituí amb les joventuts llibertàries un Front de la Joventut Revolucionària (febrer del 1937). Afirmà de tenir 10 000 afiliats en tot Espanya. Arran dels fets de maig del 1937 passà a la clandestinitat. El seu òrgan de premsa central fou “Juventud Comunista” (Barcelona, 1936-37), dirigida per Wilebaldo Solano; altres òrgans foren “Juventud Roja”, de València, “La Antorcha”, de Madrid, el diari “Combat”, de Lleida, i el setmanari “Acción”, de Tarragona.